ELS OPORTUNISTES DE LA CRISI ACTUEN CONTRA LA COHESIÓ SOCIAL I LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

Cada vegada és més evident que la crisi fa sortir a la llum els oportunistes que volen aprofitar-la per imposar polítiques que en situacions de normalitat seria impossible adoptar. I aquesta setmana comprovem com s’hi semblen els oportunistes catalans i els espanyols. Sobre els oportunistes espanyols – en els que s’inclou el grup de CiU al Parlament espanyol – i els intents d’aprofitar la crisi per imposar noves reformes laborals que precaritzin encara més l’ocupació i deteriorin la capacitat de la negociació col·lectiva per vertebrar les relacions laborals, farem ben aviat una nova entrada en el bloc. De moment, en el bloc hi ha penjats un grapat d’articles referits a les reformes de la darrera legislatura que poden apuntar cap on volen el PP i CIU que vagin les coses.

Avui em referiré als oportunistes catalans que actuen des de les institucions catalanes.

Des de la presa de possessió, el govern de CiU ha llançat una ofensiva que pretén aprofitar la crisi per imposar un clar retrocés en el nostre model d’Estat social. És especialment significatiu en relació a la salut i els intents de transformació per la porta del darrera del Sistema Nacional de Salut. Com a prova més evident, les darreres declaracions del conseller Boi Ruiz, que planteja que les persones amb rendes altes – quines són ?- estiguin obligades a disposar d’un assegurança privada al seu càrrec per accedir a les prestacions del Sistema Nacional de Salut.

Més enllà de l’evidència que des del primer dia el conseller Boi i el govern del qual forma part pretenen incentivar els negocis de l’assegurança sanitària privada, el suggeriment del conseller Boi posa sobre la taula algunes reflexions de gran calat.

La primera és sobre l’impacte que en termes de salut, equitat i legitimitat social tindria la proposta del govern català. Tots els estudis internacionals posen de manifest que els sistemes nacionals de salut d’accés universal i finançament públic són grans instruments per millorar la salut i l’equitat. Només cal veure els impactes que va provocar els canvis en el Sistema Nacional de Salut del Regne Unit les mesures de la Sra.Thatcher, continuades després per la famosa Tercera Via dels laboristes. Els increments dels problemes de salut i les grans diferències entre sectors socials en termes d’expectativa i qualitat de vida.

Hi ha una altra reflexió que coneixen molt bé els estudiosos dels sistemes de salut i en general dels Estats del Benestar: el que dóna més legitimitat social als sistemes públics de salut és la seva condició d’universalitat – és a dir, que afectin tota la població sense excepcions- el seu finançament públic i els nivells de qualitat de la cobertura. Quan els sectors socials més poderosos, i per tant amb més capacitat d’incidir en les decisions polítiques, utilitzen el mateix sistema de salut que la resta de la població, la legitimació social és molt àmplia. En canvi, quan el Sistema Nacional de Salut es dualitza o segmenta i els sectors socials més poderosos utilitzen canals alternatius o es veuen obligats a finançar el seu cost, la conseqüència és que es desentenen del futur del Sistema Nacional de Salut, no tenen interès en garantir finançament suficient. El resultat és una reducció significativa de les inversions i els pressupostos que afecta fonamentalment els beneficiaris del sistema públic que tenen menys capacitat d’incidir políticament en les decisions dels governs i els Parlaments. Entre d’altres coses perquè una bona part d’aquests beneficiaris del Sistema Nacional de Salut formen part d’aquest grup social que oscil·la entre el 30% i el 45% de la població que s’absté en les diferents eleccions.

En resum, la proposta del conseller Boi és una gran oportunitat de negoci privat per als oportunistes de la crisi. És també una oportunitat per transformar la naturalesa universal del nostre sistema de salut, amb els riscos de deslegitimació social entre els sectors més influents políticament de la societat.

Hi ha un darrer argument en termes de construcció nacional que posa de manifest fins a quin punt són de cartró-pedra les proclames nacionalistes d’alguns, en aquest cas del govern català.

Una nació és, entre d’altres coses, un conjunt harmònic de sistemes nacionals. En el terreny de la llengua i la cultura, en el terreny de l’educació, en el terreny de la salut, en el terreny de les prestacions socials i els drets cívics.

En un any, el govern català ha posat de manifest la seva capacitat de destruir alguns d’aquests sistemes nacionals. Les dimensions del CONCA i la ruptura del govern en el món de la cultura n’és un exemple. El desmantellament del Pacte Nacional per l’Educació, l’anul·lació de la sisena hora i la cada vegada més evident negativa a configurar un únic Sistema Nacional Educatiu és un altre exemple. I ara, la proposta de desmantellament del Sistema Nacional de Salut en les seves característiques d’accés universal i finançament públic n’és un altre.

Sembla que cada vegada més, els atacs a la construcció nacional de Catalunya no vénen sols de fora, vénen de dins, de molt endins, del propi govern català. Perquè desmuntar els sistemes nacionals en el terreny cultural, educatiu i sanitari no és altra cosa que actuar contra la cohesió social i la construcció nacional.

Us passo un enllaç d'un vídeo en el que un ciutadà explica quina és la situació de Grècia, les causes del desastre provocat pels mercats financers i els impactes sobre la ciutadania. Paga la pena, són uns minuts en que es destrossa amb dades i arguments tot un model econòmic social insostenible

CARTA A JOAN COSCUBIELA

Us deixo una preciosa carta que m'ha fet molta il·lusió rebre

A/A Joan Coscubiela Conesa

Benvolgut Joan,

Em dirigeixo a tu, en nom i representació de la Secció Sindical de CCOO del Grup Freixenet, per donar-te tot el nostre suport i força a la recta final de la campanya electoral de les properes eleccions al congrés dels diputats, unes eleccions que sabem seran un seriós punt d'inflexió en les relacions laborals i socials d'aquest país en general i de Catalunya en particular. És per això que des de la nostra Secció Sindical, estem fent campanya amb els treballadors i treballadores de la nostra empresa i de la resta de de les empreses del sector del Cava, a favor i en benefici de la candidatura ICV / EUA que tu tens el gran honor d'encapçalar .

Nosaltres tenim sobrades raons per confiar en tu, perquè així ho has demostrat en múltiples ocasions en l'exercici de les teves funcions sindicals com a secretari general de CCOO, mantenint en tot moment una honestedat i una implicació sense límits i sempre en benefici dels interessos de la classe treballadora, és per tot això, que ens enorgulleix enormement que tu líderis aquesta candidatura.

Recordo amb molt d'afecte, fa ja, uns anys, quan vaig començar el meu camí sindical a l'empresa Freixenet, on per aquell temps, la representació en el grup Freixenet era de 5 delegats de CCOO per 30 de ugt, vam tenir moments d'extremada preocupació per la persecució que patíem els representants de CCOO per part de l'empresa. Va ser llavors, quan ens vam posar en contacte amb tu, demanant la teva ajuda per intentar pal·liar aquesta situació, recordo que les teves primeres paraules van ser de total suport on ens deies "això és territori comanxe" i et vas posar fil a l'agulla per ajudar-nos, tot i que com tu deies era territori comanxe. Varem convocar una reunió amb el president del Grup Freixenet, en la qual, tu vas estar totalment a l'alçada de les circumstàncies, marcant el terreny clarament a la direcció de l'empresa i deixant clar el teu suport incondicional als representants de CCOO, tot i que únicament érem 5 delegats , enfront dels 30 del sindicat UGT.

A partir d'aquest moment, vam començar a funcionar com a secció sindical, amb una motivació especial gràcies a la teva intervenció, a dia d'avui, tenim majoria absoluta, on comptem amb 34 delegats de CCOO, i bona part d'aquest resultat és gràcies a tu, a la teva implicació , el teu suport i a les teves oportunes intervencions personals, que vas fer quan realment més ho necessitàvem.

Bé Joan, no em vull estendre més, però crec que havíem de fer-te arribar aquesta carta, perquè sentissis tu també el nostre suport i la nostra força, ara ets tu el que necessites aquest alè i dins de la nostra modesta aportació, hem fet, estem fent i farem tot el que puguem perquè els treballadors del nostre entorn i sector laboral sàpiguen, que la millor opció i la que més garanties ofereix, ets tu, és ICV / EUA.

Una forta abraçada, i un bon 20 N, estic segur que serà així, 20 N sempre ens porta bons records, i aquest segur que també.


Sergi Lozano Andreu
Responsable CCOO del Grup Freixenet Sant Sadurní d'Anoia a 18/11 / 2011

AGRAÏMENT AL PROFESSOR I AMIC MANUEL CASTELLS PEL SEU SUPORT

Vull agrair el suport rebut pel professor Manuel Castells a la meva
candidatura al Congrés dels Diputats.

Com podeu imaginar, rebre el suport d'una persona amb la seva
autoritat acadèmica i científica, m'omple d'orgull.

Aquesta és la carta que m'ha fet arribar i que m'ha autoritzat a fer pública.

LA MEVA DECLARACIÓ DE PATRIMONI

Aquí us adjunto la meva declaració de patrimoni com a gest de transparència que faig a l'entrar en política i que faré quan en sorti

No crec que tingui que donar més explicacions, però com no estic
disposat a que poseu en dubte res, aquí va.

Com es pot veure, si no es va amb mala fe, la meva casa em va costar
menys de 6.000.000 milions de pts i l'he pagat amb una hipoteca de 15
anys. L'habitatge de 32 m2 el vaig heretar de la meva padrina i era el
seu patrimoni després de 80 anys de treball. I l'altre està comprat,
que no pagat, conjuntament amb la meva dona. Porto treballant des de ben
jove i des dels 21 anys amb salari exclusivament d'advocat o
professor associat.

Més de 3/4 parts dels estalvis són el 50% dels estalvis de la meva
mare que, en ser fill únic ha volgut que constin a nom dels dos. I són
els estalvis dels meus pares, després de 50 anys de treball.

Si després d'aquestes explicacions, algú insisteix en embrutar i a més
de manera anònima, allà ell o ella amb la seva consciència, si és que
la té.

Gràcies a la gent de bona fe.

Joan Coscubiela

COSCUBIELA, DURAN I L’ESTAT DEL BENESTAR.

Durant tota la campanya he intentat discutir dels programes i les propostes de cada candidatura per encarar els problemes que genera la crisis en les persones. Malauradament alguns candidats no han volgut entrar en el debat de les idees i les propostes. I el més refractari de tots ha estat el Sr Durán i Lleida de CIU, que públicament i en mig debat de TV3 va arribar a dir que no pensava discutir amb nosaltres.

Però sembla que ahir s’ho va repensar i va emetre un exabrupte pel qual em recriminava que abans estigués a favor de l’Alemanya Oriental i ara defensés l’Estat del Benestar.

Com que la primera part de les seves paraules es desqualifiquen per si soles i posen de manifest les poques ganes de discutir seriosament sobre els problemes de la ciutadania, hem referiré només a la segona, la que fa referència a la meva autoritat per parlar i defensar l’Estat del Benestar.

I començo per recordar dues evidències històriques. L’Estat del Benestar existeix a Europa gràcies a un Pacte Social, en el que el moviment obrer va jugar un paper clau en les mobilitzacions i les lluites per aconseguir-ho. A més, l’actual estructura de protecció social a Espanya neix del Pacte Constitucional que ara alguns volen fer saltar pels aires en el terreny nacional, però també en el terreny social. I en aquest Pacte constitucional, els temes de protecció social varen ser incorporats i exigits per la força política de la que em sento hereu PSUC- PCE.

En relació a la meva autoritat personal per parlar de l’Estat del Benestar algunes dades :

• Vaig formar part del grup de tècnics que va treballar amb el grup PSUC –PCE i molt en concret amb en Ramon Espasa en la configuració dels acords que varen donar lloc l’any 1978 a l’actual estructura institucional de la Seguretat Social Espanyola.

• L’any 1983 vaig ser l’advocat que va exercir l’acusació popular en nom de CCOO en el sumari conegut com a frau a la Seguretat Social que va portar a la presó a un nombre important de funcionaris, professionals i empresaris directament relacionats amb l’entorn econòmic que ara representa el Sr Durán i Lleida. Un dels advocats que representava als processats va ser el Sr Piqué Vidal (sense més comentaris).

• L’any 1985 vaig ser el responsable tècnic de CCOO de Catalunya davant la reforma de la Seguretat Social del Govern González que va donar lloc a la primera vaga general.

• L’any 1990 vaig participar en la comissió de negociació que després de la vaga de 1988 va negociar amb el Govern González la creació de les pensions no contributives. I a Catalunya vaig ser el responsable de la negociació per part de CCOO per la creació de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), negociació que vaig fer directament amb el company de partit del sr Duran, el Conseller Ignasi Farreres.

• L’any 1995/96 vaig formar part de la comissió negociadora de l’acord social entre sindicats i govern socialista previ als Pactes de Toledo sobre la Seguretat Social, que posteriorment es van acordar sota el mandat del Sr Aznar.

• L’any 2002 vaig formar part de la comissió negociadora que va subscriure l’acord de seguretat social que, entre d’altres coses, va permetre generalitzar la jubilació anticipada als 61 anys.

En relació a altres aspectes relacionats amb el Sistema Nacional de Salud, si vol conèixer la meva autoritat moral per parlar-ne li recomano que s’adreci al Sr Xavier Trias.

Que el Sr Duran i Lleida no vol discutir amb ICV-EUIA de propostes per encarar els problemes de la gent ja és evident. I que cada vegada amb les seves sortides de to es desautoritza més per representar a la ciutadania comença a ser una evidència fins i tot pels seus companys de coalició.

Des del meu bloc envio la meva condolença a l’amic Carles Campuzano per haver de suportar a un cap de candidatura com el Sr Duran i Lleida, cada vegada més allunyada dels ideals social-cristians que diu representar i de l’estil lliberal que se li suposaria a la seva coalició.