Al llarg de la història, el que ha començat com una reivindicació de gènere, una lluita de les dones, ha acabat en moltes ocasions sent conquestes de civilització, de les quals ens hem beneficiat el conjunt de la societat.
Tenim molts exemples, com la reivindicació d’«Igual salari per igual treball o treball d’igual valor». O la lluita per fer compatible la condició de treballadora i persona al mateix temps. O un plantejament que està cridat a ser clau en el segle XXI, com «compartim la feina i repartim el treball».
Pot semblar que això és així en totes les reivindicacions, que totes ens condueixen a avenços civilitzadors, però la vida està plena de reivindicacions que porten dins seu greus riscos d’exclusió o de retrocésen els drets de les persones. I cal estar molt amatents.
En aquest sentit, el segle XXI ens arriba prenyat de riscos. La combinació entre avenços científics, la percepció cada vegada més estesa entre els humans de no tenir límits i no acceptar-los i la conversió de la societat en un mercat en el que tot el que es pugui pagar es pot fer,esdevé una combinació explosiva i corrosiva en termes civilitzadors. Els diferents models socials de donació d’òrgans i transplantaments posa de manifest que uns ens garanteixen pràctiques civilitzadores i uns altres ens condueixen a la barbàrie del comerç i tràfic d’òrgans.
Per això, el 8 de març és un bon moment per aturar-nos a pensar i a escoltar les denúncies d’organitzacions de dones en relació a la possibilitat que el seu cos pugui ser objecte de transacció mercantil.
Necessitem un debat profund sobre el que s’anomena “gestació subrogada”. És cert que no podem continuar instal·lats en la paràlisi, en no fer res. La combinació entre no-regulació per part dels Estats i l’existència d’un mercat global que possibilita determinades pràctiques de gestació subrogada és insostenible. Per les seves conseqüències humanes i socials.
Però que no haguem de continuar passius no significa que qualsevol regulació sigui útil i positiva.
Molt probablement, de la manera en què la societat, no sols la catalana, encari aquest debat, dependrà si avancem o retrocedim en termes de civilització.
