D’entre aquestes persones, de tant en tant, en sorgeix una que sembla haver estat escollida per ser l'encarnació total. És el cas de Lluís Hernández, que va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet, però al qual aquesta identificació se li queda molt curta.
En Lluís, entre d'altres coses que no caben en una entrada al bloc, encarna el paper dels capellans obrers en les lluites obreres i veïnals de la dictadura i la transició. Encarna la lluita d'una ciutat, Santa Coloma, per escapar-se del destí que poders econòmics, especulació i fins i tot la Gran Barcelona li havien adjudicat. Encarna la força d’una ciutadania immigrant, que ha estat la protagonista de veritat de les nostres ciutats, de la nostra societat. Encarna el millor paper del PSUC com a factor clau de cohesió social i la seva capacitat de convertir lluites socials en municipalisme transformador. Fins i tot, en alguns dels seus darrers moments polítics, encarna la impotència, la ràbia, per la injustícia que ell i molta gent sentia, davant del que considerava una usurpació de la seva lluita i tasca política.
Podríem dir que en Lluís, avui, quan ens ha deixat, és lareencarnació de totes aquestes realitats i personalitats, i de moltes més.
Sense el Lluís Hernández no és possible entendre la Santa Coloma d'avui, però tampoc Catalunya. La Catalunya diversa, plural, mestissa, feta de lluites, sacrificis, que no cap en una foto, per molt gran angular que s'utilitzi.
El Lluís és d'aquelles persones que sempre podran dir: Confesso que he viscut, confesso que he lluitat. Gràcies.
