Ahir es va fer públic l'acord electoral per treure Mas del cul de sac en què s'havia ficat i intentar fer-lo de nou president de la Generalitat.
Avui, al Congrés dels Diputats, el govern Rajoy presenta la proposta de límit de despesa, amb els objectius de dèficit per al 2016 a partir del qual s'han de fer tots els pressupostos de totes les administracions públiques.
Es tracta d’un tràmit establert en la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l'any 2012 que desenvolupa la reforma de l'article 135 de la CE.
Un altre any més, Rajoy i Montoro imposen una brutal retallada de les despeses de les CCAA, que és el mateix que dir de la despesa social. I, de pas, reforcen el seu projecte de centralització de l'Estat i intervenció de facto de les CCAA. Òbviament també dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
Fins aquí res de nou, excepte recordar que la Llei orgànica 2/2012 d'estabilitat pressupostària va ser votada al Congrés i al Senat per CiU; o sigui, per CDC i UDC indistintament.
La primera votació al Congrés va ser el dia 29 de març de 2012, un dia de la nostra història recent carregat de simbolisme.
Aquell dia, mentre ICV-EUIA estàvem al Congrés i al carrer donant suport a la vaga general convocada contra la Reforma Laboral, votada feia 21 dies, el 8 de març de 2012, per PP i CiU, altres, entre ells CiU, donaven suport al que acabaria sent el principal instrument legal de control i intervenció de les finances de la Generalitat.
Caldrà recordar-ho per posar de manifest, encara més, que el 27S la ciutadania podrà escollir entre dos projectes molt diferenciats per a Catalunya.
Un projecte de confluència de diferents forces socials i polítiques que aposta per fer compatible la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores i, amb la mateixa força, defensar el dret a decidir en referèndum el nostre futur com a pobles.
I un altre projecte, el de Mas president, que ha demostrat que fa compatible votar a Espanya la Reforma Laboral que precaritza l'ocupació i degrada els salaris i, al mateix temps, la llei que permet la intervenció de les finances de la Generalitat, per després tornar a Catalunya a queixar-se de les conseqüències de les seves decisions, com si ells no en fossin un dels principals responsables.
La ciutadania té la paraula.
Avui, al Congrés dels Diputats, el govern Rajoy presenta la proposta de límit de despesa, amb els objectius de dèficit per al 2016 a partir del qual s'han de fer tots els pressupostos de totes les administracions públiques.
Es tracta d’un tràmit establert en la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l'any 2012 que desenvolupa la reforma de l'article 135 de la CE.
Un altre any més, Rajoy i Montoro imposen una brutal retallada de les despeses de les CCAA, que és el mateix que dir de la despesa social. I, de pas, reforcen el seu projecte de centralització de l'Estat i intervenció de facto de les CCAA. Òbviament també dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
Fins aquí res de nou, excepte recordar que la Llei orgànica 2/2012 d'estabilitat pressupostària va ser votada al Congrés i al Senat per CiU; o sigui, per CDC i UDC indistintament.
La primera votació al Congrés va ser el dia 29 de març de 2012, un dia de la nostra història recent carregat de simbolisme.
Aquell dia, mentre ICV-EUIA estàvem al Congrés i al carrer donant suport a la vaga general convocada contra la Reforma Laboral, votada feia 21 dies, el 8 de març de 2012, per PP i CiU, altres, entre ells CiU, donaven suport al que acabaria sent el principal instrument legal de control i intervenció de les finances de la Generalitat.
Caldrà recordar-ho per posar de manifest, encara més, que el 27S la ciutadania podrà escollir entre dos projectes molt diferenciats per a Catalunya.
Un projecte de confluència de diferents forces socials i polítiques que aposta per fer compatible la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores i, amb la mateixa força, defensar el dret a decidir en referèndum el nostre futur com a pobles.
I un altre projecte, el de Mas president, que ha demostrat que fa compatible votar a Espanya la Reforma Laboral que precaritza l'ocupació i degrada els salaris i, al mateix temps, la llei que permet la intervenció de les finances de la Generalitat, per després tornar a Catalunya a queixar-se de les conseqüències de les seves decisions, com si ells no en fossin un dels principals responsables.
La ciutadania té la paraula.
