El tractament de la Salut Mental és sens dubte un dels aspectes que millor reflecteixen els valors d'una societat.
Existeix a Catalunya una incomprensió profunda –compartida amb altres països– de la problemàtica de la salut mental. Una incomprensió que afecta les persones i les seves famílies i condiciona, quan no dificulta, les polítiques públiques.
Per això són absolutament lloables els esforços d'entitats socials que porten anys lluitant per evitar l'estigmatització de les malaltiesmentals, que, cal recordar, afectaran en algun moment de la seva vida i en algun nivell d'intensitat una de cada quatre persones.
I per això és absolutament lamentable que unes vegades els mitjans de comunicació i d’altres els poders públics caiguin en la confusió o enl’estigmatització de les persones afectades permalalties mentals. Això passa quan es fica en el mateix cistell violència i salut mental, entre d'altres exemples.
Malauradament, això és el que acaba de passar en l'informe del Grup de Treball sobre l'ús de pistoles elèctriques de la Comissió d'Interior.
De manera incomprensible, en la conclusió setena d'aquest informe es barreja la situació de persones d'elevada violència, sota els efectes de l'alcohol o les drogues, amb persones en situació d'alienació mental o amb algun tipus de psicopatia.
En menys de tres línies, un document del Parlament de Catalunya destrossa el treball de pedagogia social que fan des de dècades entitats socials, professionals, famílies i persones afectades.
Això, sense entrar en el fet que recomanar l’ús de pistoles elèctriques per contenir situacions que es puguin produir amb persones amb problemesde salut mental, és una raó més per rebutjar la seva legalització.
Convé recordar incidents recents, que han acabat amb resultat de mort, produïts en processos de reducció per part de les forces de seguretat de persones afectades d'una malaltia mental, que no havia estat identificada com a tal pels agents que hi van intervenir. Que ho van confondreamb un mera situació de violència.
Potser ha arribat el moment de dir ben clar que per actuar en aquests casos el que cal sobretot és augmentar la informació i formació sobre les malalties mentals i les maneres d'encarar-les en el conjunt de la població, i molt especialment entre els empleats públics i les persones que actuen en tasques de seguretat.
Existeix a Catalunya una incomprensió profunda –compartida amb altres països– de la problemàtica de la salut mental. Una incomprensió que afecta les persones i les seves famílies i condiciona, quan no dificulta, les polítiques públiques.
Per això són absolutament lloables els esforços d'entitats socials que porten anys lluitant per evitar l'estigmatització de les malaltiesmentals, que, cal recordar, afectaran en algun moment de la seva vida i en algun nivell d'intensitat una de cada quatre persones.
I per això és absolutament lamentable que unes vegades els mitjans de comunicació i d’altres els poders públics caiguin en la confusió o enl’estigmatització de les persones afectades permalalties mentals. Això passa quan es fica en el mateix cistell violència i salut mental, entre d'altres exemples.
Malauradament, això és el que acaba de passar en l'informe del Grup de Treball sobre l'ús de pistoles elèctriques de la Comissió d'Interior.
De manera incomprensible, en la conclusió setena d'aquest informe es barreja la situació de persones d'elevada violència, sota els efectes de l'alcohol o les drogues, amb persones en situació d'alienació mental o amb algun tipus de psicopatia.
En menys de tres línies, un document del Parlament de Catalunya destrossa el treball de pedagogia social que fan des de dècades entitats socials, professionals, famílies i persones afectades.
Això, sense entrar en el fet que recomanar l’ús de pistoles elèctriques per contenir situacions que es puguin produir amb persones amb problemesde salut mental, és una raó més per rebutjar la seva legalització.
Convé recordar incidents recents, que han acabat amb resultat de mort, produïts en processos de reducció per part de les forces de seguretat de persones afectades d'una malaltia mental, que no havia estat identificada com a tal pels agents que hi van intervenir. Que ho van confondreamb un mera situació de violència.
Potser ha arribat el moment de dir ben clar que per actuar en aquests casos el que cal sobretot és augmentar la informació i formació sobre les malalties mentals i les maneres d'encarar-les en el conjunt de la població, i molt especialment entre els empleats públics i les persones que actuen en tasques de seguretat.
