En els darrers trimestres l’EPA ve detectant una reducció de l’atur a Catalunya,que a finals del 2015 està en un 17,1%, 3 punts per sota de la mitjana espanyola.
Malauradament reducció de l’atur no és el mateix que creació d’ocupació, perquè només un 60% de la reducció de l’atur correspon a creació d’ocupació. L’altre 40% és conseqüència de la caiguda de la població activa, que a finals del 2015 se situa en el 64,7% de la població entre 16 i 64 anys, molt lluny de l’objectiu del 75% establert en el Projecte Estratègia Catalunya 2020. I també molt lluny del 74,7% assolit en el període anterior a la crisi.
Aquestes són les dades macro, però per conèixer l’evolució real de l’ocupació cal estar molt pendents d’altres dades micro. Per exemple les que ens diuen la tipologia de l’ocupació que s’està creant. En quins sectors econòmics, en quin tipus de feina, quina formació es precisa i quina formació tenen les persones ocupades, que no sempre són el mateix.
I el que detectem del Butlletí sobre entrades a l’ocupació publicat per l’Observatori d’Empresa i Ocupació, a partir de les dades de l’EPA, no és una imatge tranquil·litzadora.
Es confirma la caiguda de la qualitat de l’ocupació que es crea, fruit de processos de substitució d’uns ocupats per altres, incentivat per la Reforma Laboral de PP-CIU del 2012. Es confirma també un desajust entre el nivell de qualificació de les persones ocupades i el nivell molt més baix dels llocs de treball que ocupen.
Tot i que les dades sempre s’han d’analitzar en termes desestacionalitzats, les corresponents al 4t trimestre del 2015, sobretot si es veuen en termes dinàmics, ens diuen algunes coses no positives. Que haurien de ser una de les preocupacions de qualsevol govern i una de les prioritats del conjunt de la societat.
Tot i que s’ha recuperat una mica, les entrades a l’ocupació dels menors de 30 anys continuen sent baixes, el que no permet albirar una reducció significativa de la seva taxa d’atur a curt termini.
En termes de gènere, les noves entrades a l’ocupació són en un 49% de dones, que en termes estructurals representen un 46,4% de la població ocupada. Cal destacar, però, que aquestes són dades del 4t trimestre del 2015 i que estan condicionades pel tipus de feina que se sol crear en els quarts trimestres de l’any.
Pel que fa al nivell d’estudis,les entrades a l’ocupació continuen sent importants entre persones que tenen estudis universitaris i també estudis de secundària. I en canvi continuen baixes en persones sense estudis o només fins a primària, les quals continuen tenint moltes dificultats per sortir de la situació d’atur.
Aquesta dada xoca frontalment amb les característiques de qualificació de l’ocupació que es crea, que en un 44,5% continua sent ocupació de qualificació elemental, mentre només en un 29,3% és de qualificació elevada.
Si es creuen aquestes dades es confirma que l’ocupació que es crea continua sent de poca qualificació, però les persones que s’ocupen en aquests llocs tenen una qualificació elevada. El resultat és sobrequalificació dels treballadors per la feina que fan i expulsió de l’ocupació de les persones amb menys qualificació. I confirma una vegada més que el desajust entre mercat de treball i sistema educatiu no té la causa en l’educació sinó en l’economia, per l’escassa qualitat dels llocs de treball que s’estan creant.
Relacionat amb aquest factor, perquè en general qualitat de llocs de treball i sector econòmic estan molt relacionats, es detecta que, malgrat que la indústria representa el 19% dels llocs de treball existents, la creació de nova ocupació a la indústria està molt per sota, en el 12%. Aquesta és una realitat, fins i tot prèvia a la crisi, que obliga a situar la indústria com una de les prioritats de qualsevol govern.
Pel que fa a qualitat de l’ocupació, només un 19,3% de les noves entrades a l’ocupació ho són en llocs de treball indefinits i el 80,7% en temporals. Aquesta és una de les dades que no es recuperen, sinó al contrari, continuen empitjorant. I lliga amb el fet que el 36,6% de les noves entrades a l’ocupació ho són en jornades a temps parcial i només el 63,4% en jornades a temps complert. Tot i que, pel que fa al tipus de jornada, sí que es detecta una lleu recuperació de les jornades complertes.
De les noves entrades a l’ocupació el 71,7% provenen d’una situació d’atur i un 28,3% de situació d’inactivitat. Malauradament una de les explicacions la trobem en les escasses possibilitats que tenen les persones inactives en trobar feina, especialment si provenen de períodes molt llargs en situació d’aturades.
De les noves entrades a l’ocupació, el 10% no havien tingut feina abans i el 34,5% porten més d’un any sense feina –tot i que en la mitjana dels darrers trimestres aquest percentatge sigui proper al 30%-.
I de totes les persones que s’han incorporat a l’ocupació, només un 27,5% percebien algun tipus de prestació. La resta, un 71% no rebien cap prestació ni subsidi.
Aquestes dades confirmen que no s’està produint un canvi en el patró de l’ocupació que es crea. I que la sortida macroeconòmica de la crisi –si és que n’estem sortint- s’està produint amb una reproducció del mateix model econòmic i amb el mateix model productiu.
