CIRCUIT PERI-URBÀ MOLT RECOMANABLE

No pretenc descobrir res de nou. Us parlo d’una ruta que en alguns trams coincideix amb l’itinerari de curses conegudes. Però m’atreveixo a recomanar-la perquè l’he fet molts cops, cada vegada descobreixo coses noves i gaudeixo de valent, com m’ha passat avui. Per això em bé de gust compartir-ho.

Es pot fer corrent, o a peu si es disposa de força temps per fer-la. Diuen que també amb bici, però un servidor per pensar necessita tenir als peus a terra.

Des de casa m’he desplaçat al final/inici de l’estació de metro de Zona Universitària. Eren les 9,05 quan he començat a córrer pel Parc de Cervantes. Aviat he travessat la Ronda de Dalt i m’he plantat davant de l’Hospital de Sant Joan de Deu.

A partir d’aquí es deixa Barcelona per entrar a Esplugues del Llobregat pel barri de Finestrelles. Per  corriols amb força pendent s’arriba al Camí de les Aigües a l’alçada del Pla dels Xiprers. Un glop d’aigua i per pista molt coneguda – la fem quasi bé cada cap de setmana- baixo de nou cap a Esplugues fins la Font de la Mandra. Un altre glop que bona falta farà i s’ha de veure sempre abans de tenir set.

Des de la Font de la Mandra retrocedim fins trobar desviació que ens portarà a Sant Pere Màrtir. La pujada és de les que motiven, doncs si vas corrent pots avançar als que van en bici. Per la part de darrera de les instal·lacions de telecomunicació baixem per pista amb fort desnivell fins passar pel Turó d’en Cors. Si volem acabar aquí, en algun moment de la serralada podem girar a l’esquerra i arribar a Sant Just Desvern per Can Baró.

Tota l’estona anem en paral·lel al camí de les Aigües, però per la vessant del Baix. Més endavant ens trobem amb la carretera de la Santa Creu d’Olordà i ens encaminem cap a Vallvidrera pel Coll de l’Espinagosa.

Cap a les 10h entrem en Zona urbana fins la Plaça de Vallvidrera, on tenim la temptació de para-nos a esmorzar al Restaurant de Can Trampes. Hem d’esquivar un bus de barri de la Línia 111. Resistim la temptació i optem per continuar escales amunt fins arribar a l’estació dels ferrocarrils de Vallvidrera superior i un altre tram d’escales urbanes per guanyar alçada i estalviar-nos les voltes que fa la carretera.

A partir d’aquí ens trobem amb Residencies d’Avis per a Gent Gran amb suficient poder adquisitiu com per garantir-se una vida digna en indrets que res tenen a veure amb les residencies de pisos foscos del centre de la ciutat on malviuen alguns avis. A algunes persones la classe social els acompanya des de el naixement fins la mort. A unes per bé i a les altres per patir fins el final.

El camí de la serralada ens fa passar pel Camí de la Budellera. On el cap ens porta els records d’en Lluís Argemí i de la Carme, amb els que encara estic en deute i ja no els podré pagar. Cases amb terrasses des de les que es poden veure tres comarques el Barcelonès, Baix Llobregat i Vallés Occidental.

I per corriols un altre cop pugem a la Torre de Telecomunicacions de Collserola. La rodegem pel perímetre de seguretat i per un bosquet d’alzines fem una pronunciada baixada que ens fa creuar camins que ens porten a diferents fonts, la majoria fetes malbé.

Per una zona de cases d’auto-construcció de nom molt oportú, Can Totxo, ens apropem al Tibidabo. Creuem i donem la volta al Parc d’atraccions, passant per sota d’algunes atraccions. La volta completa ens porta davant de l’Hotel de luxe de La Florida.

Un camí peatonal que segueix la carretera ens apropa a l’Arrabassada. Diria que ja som en el terme municipal de Sant Cugat, però no estic segur. Aquí podríem fer el d’altre vegades, creuar la carretera i endinsar-nos en el paratge de la Font Groga o fins i tot arribar a Sant Medir, però anem sols i hem de mesurar les forces.

Optem per anar a buscar la pista que ens condueix als Jardins del Viver d’en Borni. Deixem a un costat diferents corriols que ens porten a bosquets on podem veure i gaudir de les cireretes d’arboç, també conegudes com cireres de pastor i en castellà madroños. Si decidiu fer de pastor aneu amb cura que en excés son indigestes

De memòria recordo haver passat prop de la Font del Bacallà. Molt em temo que continua sense ser potable, això si brolla aigua.

Arribat a una cruïlla podem escollir entre tornar a recuperar el Camí de les Aigües o bé entrar a Barcelona per l’Arrabassada i barri dels Penitents i prenem aquesta segona opció. Amb una mica de mala sort, perquè després de baixar pel carrer Siurana ens fa la impressió que hem baixat massa, volem recuperar alçada i el que fem és una botifarra de pujada que ens torna a portar al lloc de l’inici.

Per fi descobrim el que buscàvem, com entrar a Penitents per corriols. Agafem el que ens conduirà a bon lloc. La entrada per la carretera de l’Arrabassada ens porta al seu Km 0 que coincideix amb el creuament de la Ronda de Dalt.

Creuem i a través dels carrers que baixen arribem a l’estació de Penitents. Aquí tenia previst agafar el metro per tornar a casa, però com em sento en forces i vaig bé de temps, passo de llarg i m’endinso al barri de Vallcarca. Per sota del pont que porta el seu nom, poc a poc entrem al barri del Coll.

Com algú ha sentit que em sentia fort, em tenen preparades més escales que em conduiran al carrer de la Mare de deu del Coll. I arribats a aquest indret no ens podem estar de fer la volta pel Parc de la Creueta del Coll, amb la seva pedrera. Us el recomano, la vista és preciosa i és molt accessible.

Retornem una mica fins entrar al Parc Güell per la porta del servei, la que no coneixen els turistes. Aquesta ja és una zona molt coneguda. Pràcticament cada dia, si estic a Barcelona, la utilitzo per entrenar.

Malauradament els turistes em recorden que estic a Barcelona i no al Montseny.

Ara ja només toca fer el trajecte de baixada a casa de cada dia. Arribo a les 11,25. Més feliç que un gínjol, tot i que els problemes de la vida no han desaparegut, però les endorfines em fan creure que no existeixen.

Si ho voleu fer, és recomanable portar aigua. En alguns indrets passareu per fonts, però cal anar preparats per no patir. Si ens deshidratem no podrem córrer.

Un altre dia comentarem la baixada a la Font Groga i a l’Ermita de Sant Medir. O la possibilitat de tornar a Barcelona pel Coll de Valldaura i el Forat del vent. També la possibilitat d’arribar fins a Cerdanyola del Vallés, passant pel torrent de Can Catà i per Sant Iscle de les Feixes i entrant pel barri de Canaletes.

I el millor, tot, sense necessitat d’agafar el cotxe.