ENTRE LES AMENACES I ELS ENGANYS, EMERGEIX 'CATALUNYA SI QUE ES POT'

Veient la campanya del 27S pot semblar que la ciutadania estem condemnats a elegir entre les amenaces i la por de Rajoy o els enganys i les mentides de Mas. Però afortunadament estem fent emergir una alternativa social i política.

A cada petició del dret a decidir, a cada exigència de democràcia el PP respon amb amenaces. La darrera, la reforma de la llei de Tribunal Constitucional que pot acabar destruint la poca autoritat que té la justícia constitucional.

No només amenaces, Rajoy i els seus també tiren de l'argument de la por, l'únic que li queda al poder, quan la ciutadania es rebel·la. A Catalunya Sí que es Pot, no tenim por de cap decisió que prengui la ciutadania lliure i democràticament en referèndum.

Davant les amenaces i la por del PP, el candidat Mas està utilitzant l'engany i les mentides fins a extrems també preocupants per a la democràcia.

Afirmar que unes eleccions poden substituir un referèndum és enganyar la ciutadania. El referèndum no té alternatives, perquè no hi ha una altra manera de conèixer l'opinió de la ciutadania i que el seu resultat sigui reconegut a Catalunya, a Espanya, a la Unió Europea i al món.

I encara és un engany més gran dir que no tenim força per pactar amb l'Estat espanyol un referèndum i que sí la tindrem per imposar una Declaració Unilateral de Independència, que, si es fa, pot tenir tot el simbolisme que sàpiga crear Mas i els mitjans al seu servei, però no tindrà cap efecte polític.

Més greu que l'engany són les mentides amb les que es vol pescar vots per fer a Mas President. Començant per les promeses dels candidats de Junts pel Sí, que ens expliquen que un govern presidit per Mas farà tot el contrari del que ha fet fins ara.

Especialment quan prometen que, amb la independència, les pensions catalanes serán més altes. És absolutament fals i per això es neguen a acceptar un debat monogràfic, que els hem ofert  sobre el tema de les pensions.

La sostenibilitat i quantia de les pensions depèn molt poc del model d'Estat. Depèn sobretot de crear ocupació de qualitat, amb salaris dignes que garanteixin suficients cotitzacions. Exactament el contrari del que està passant a Espanya i a Catalunya, com a conseqüència de la precarització de l'ocupació provocada per la reforma laboral votada per PP i CIU i defensada per qui vol continuar sent president. Depèn de la productivitat de les empreses, que té molt a veure amb el model econòmic que s'impulsa. I sobretot d'acabar amb un capitalisme concessional que viu a l'ombra del poder polític, a canvi de comissions il·legals i de donacions legals a determinats partits.

Tant en una Catalunya independent com en una Espanya federal o confederal, les tensions financeres de la Seguretat Social en les properes dècades estan garantides. I el seu futur depèn sobretot de l'orientació de les polítiques econòmiques. Mas no pot dir els dilluns, dimecres i divendres que baixarà cotitzacions; els dimarts, dijous i dissabtes que baixarà impostos. I el diumenge, que pujarà pensions. No és digne enganyar així la ciutadania.

Davant d'aquest fals dilema entre amenaces i por de Rajoy d'un costat i enganys i mentides de Mas d'una altra, està emergint una alternativa, feta de la confluència de molta gent, que aporta cohesió política i propostes coherents.

Mentre des de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot de Girona fem propostes per una política turística més sostenible amb el territori, que trenqui amb l'estacionalitat; el candidat de Junts pel Sí, Lluís Llach, quan li pregunten pel turisme, diu que ell d'això no en sap. I es presenta de cap de llista per Girona!

La candidatura de Catalunya Sí que es Pot de Lleida són molt crítics amb la Unió Europea però saben quines conseqüències per l'agricultura i la indústria exportadora s'esdevindrien d'una sortida de la UE i de l'euro. Mentre el candidat de Junts pel Sí diu que no ens hem de preocupar, que si sortim de la UE, sempre podem quedar-nos a l'EFTA, una institució que ni ell sap què és.

La candidatura de Catalunya Sí que es Pot de Tarragona defensa una economia amb fort pès de la indústria en equilibri amb el sector turístic. Mentre el candidat de Junts pel Sí defensa un projecte d'economia de casinos, com era Barcelona World, el mateix dia que Raül Romeva diu que encara no tenen opinió. I això que encara no li hem fet passar la vergonya de preguntar-li sobre el fràcking i si ell defensa el mateix que ha fet Mas, des del govern de la Generalitat.

La candidatura de Lluís Rabell dóna la cara amb propostes i alternatives coherents i sobretot diu el que pensa i fa el que diu.  Mentre, a Junts pel Sí, tot un seguit de candidats posen la seva cara per un candidat ocult, el senyor Mas. Candidat al qui en algunes ocasions neguen, d'altres l'amaguen i d'altres el reconstrueixen en una operació de cirurgia estètica política en el que no li deixen ni les empremtes dactilars, no sigui que en alguna investigació judicial surtis esquitxat.

A Catalunya, tots aquells que han estat protagonistes de les lluites socials i de resistència d'aquests anys hem posat en marxa una alternativa, Catalunya Sí que es pot.

Ara, necessitem que tots els que han estat ben visibles en els moments de resistència social es facin visibles també el 27S. El futur de la nostra ciutadania està en joc.