Avui, quan fa un any de les eleccions generals del 20N 2011, és un bon moment per reflexionar sobre el que ha passat en aquests 365 dies, amb la vista posada en les eleccions catalanes del 25N.
Potser el més destacat sigui el frau polític comès pel PP, que va ser elegit amb una clara majoria absoluta, construïda sobre dos pilars, la gran frustració provocada per les polítiques del govern Zapatero i la gran esperança que el canvi ens portés a la recuperació econòmica.
Hores d'ara ja és evident que no sols no s'ha produït la recuperació econòmica i de l'ocupació, sinó que les polítiques d'ajust dur, intens i ràpid, mal anomenades d’austeritat, ens estan enfonsant més en el pou de la recessió i ens han situat en un cercle viciós de retallades, recessió, més retallades i més recessió.
Fracàs de les polítiques econòmiques i augment insostenible de l'atur, de la desigualtat i la pobresa són les marques profundes que han deixat 365 dies de majoria absoluta del PP.
Però, sense menystenir la gravetat social d'aquestes polítiques, el més greu potser sigui el brutal frau polític perpetrat pel PP amb la majoria absoluta que li va donar la ciutadania. I un any després és un bon moment per reflexionar. Especialment a Catalunya i davant les insistents demandes del candidat Mas a què la ciutadania li atorgui majoria absoluta el proper 25N.
Una reflexió de fons passa per constatar l’obsolescència del nostre sistema democràtic. En l'era dels temps digitals, en què tot passa a una velocitat supersònica, continuem tenim un sistema de representació política propi dels temps preindustrials, caracteritzat per votacions cada quatre anys i usurpació per part dels representants elegits de la sobirania popular durant aquests quatre anys.
Aquesta profunda asimetria, sobre els temps i els espais de l’economia i la societat i els de la política és la que ens obliga a repensar la democràcia i a obrir un procés constituent que permeti la ciutadania no haver de renunciar a la seva sobirania, quan exerceix el vot.
Però mentre aquest procés constituent arriba i es reforma el nostre sistema polític i electoral, la ciutadania té una manera de minimitzar els riscos. No atorgar la majoria absoluta a cap partit polític.
La majoria absoluta del PP ha estat utilitzada com un "xec en blanc" per a quatre anys. Que la ciutadania de Catalunya donés una altra majoria absoluta a la dreta, en aquest cas a la dreta catalana, seria legítim políticament però comportaria una catàstrofe en termes democràtics.
Majoria absoluta de la dreta espanyola del PP a Espanya i majoria absoluta de la dreta catalana de CiU seria un suïcidi democràtic i un xec un blanc per al desmantellament de l'Estat Social.
Aquesta afirmació no és un apriorisme, és la constatació de l'altra ensenyança important d'aquest darrer any. La plena coincidència entre PP i CiU en política econòmica, fiscal, social i laboral. Una coincidència que ara volen amagar amb el debat nacional, però que ha estat una constant en aquests 365 dies, durant els quals CiU ha votat 17 dels 27 Decrets Llei del govern del PP. Decrets Llei tan significatius com la Reforma Laboral, els ajustos pressupostaris de 2012, els objectius d'estabilitat i el dèficit públic.
El president Mas ha convocat anticipadament unes eleccions catalanes per aconseguir que el candidat Mas obtingui majoria absoluta. I per aconseguir-ho necessita que la ciutadania de Catalunya caigui en la trampa d’una descomunal amnèsia col·lectiva.
Farien bé els catalans i les catalanes, quan exerceixin el seu dret al vot, recordar les tres coses que ens ensenyen aquets 365 dies.
La majoria absoluta és una decisió política que es pren un dia i es pateix durant 4 anys, sense possibilitat de marxa enrere.
El PP i CiU tenen el mateix model de societat en el terreny econòmic, fiscal, laboral i social.
Dues majories absolutes, la del PP a Espanya i la de CiU a Catalunya, que coincideixen en el model econòmic social, no serien només dos xecs en blanc, serien atorgar a la dreta espanyola i catalana llicència absoluta per retallar, mans lliures per desmantellar l'Estat Social. I per a quatre anys.
Esperem que la ciutadania de Catalunya ho tingui present el 25N.
Potser el més destacat sigui el frau polític comès pel PP, que va ser elegit amb una clara majoria absoluta, construïda sobre dos pilars, la gran frustració provocada per les polítiques del govern Zapatero i la gran esperança que el canvi ens portés a la recuperació econòmica.
Hores d'ara ja és evident que no sols no s'ha produït la recuperació econòmica i de l'ocupació, sinó que les polítiques d'ajust dur, intens i ràpid, mal anomenades d’austeritat, ens estan enfonsant més en el pou de la recessió i ens han situat en un cercle viciós de retallades, recessió, més retallades i més recessió.
Fracàs de les polítiques econòmiques i augment insostenible de l'atur, de la desigualtat i la pobresa són les marques profundes que han deixat 365 dies de majoria absoluta del PP.
Però, sense menystenir la gravetat social d'aquestes polítiques, el més greu potser sigui el brutal frau polític perpetrat pel PP amb la majoria absoluta que li va donar la ciutadania. I un any després és un bon moment per reflexionar. Especialment a Catalunya i davant les insistents demandes del candidat Mas a què la ciutadania li atorgui majoria absoluta el proper 25N.
Una reflexió de fons passa per constatar l’obsolescència del nostre sistema democràtic. En l'era dels temps digitals, en què tot passa a una velocitat supersònica, continuem tenim un sistema de representació política propi dels temps preindustrials, caracteritzat per votacions cada quatre anys i usurpació per part dels representants elegits de la sobirania popular durant aquests quatre anys.
Aquesta profunda asimetria, sobre els temps i els espais de l’economia i la societat i els de la política és la que ens obliga a repensar la democràcia i a obrir un procés constituent que permeti la ciutadania no haver de renunciar a la seva sobirania, quan exerceix el vot.
Però mentre aquest procés constituent arriba i es reforma el nostre sistema polític i electoral, la ciutadania té una manera de minimitzar els riscos. No atorgar la majoria absoluta a cap partit polític.
La majoria absoluta del PP ha estat utilitzada com un "xec en blanc" per a quatre anys. Que la ciutadania de Catalunya donés una altra majoria absoluta a la dreta, en aquest cas a la dreta catalana, seria legítim políticament però comportaria una catàstrofe en termes democràtics.
Majoria absoluta de la dreta espanyola del PP a Espanya i majoria absoluta de la dreta catalana de CiU seria un suïcidi democràtic i un xec un blanc per al desmantellament de l'Estat Social.
Aquesta afirmació no és un apriorisme, és la constatació de l'altra ensenyança important d'aquest darrer any. La plena coincidència entre PP i CiU en política econòmica, fiscal, social i laboral. Una coincidència que ara volen amagar amb el debat nacional, però que ha estat una constant en aquests 365 dies, durant els quals CiU ha votat 17 dels 27 Decrets Llei del govern del PP. Decrets Llei tan significatius com la Reforma Laboral, els ajustos pressupostaris de 2012, els objectius d'estabilitat i el dèficit públic.
El president Mas ha convocat anticipadament unes eleccions catalanes per aconseguir que el candidat Mas obtingui majoria absoluta. I per aconseguir-ho necessita que la ciutadania de Catalunya caigui en la trampa d’una descomunal amnèsia col·lectiva.
Farien bé els catalans i les catalanes, quan exerceixin el seu dret al vot, recordar les tres coses que ens ensenyen aquets 365 dies.
La majoria absoluta és una decisió política que es pren un dia i es pateix durant 4 anys, sense possibilitat de marxa enrere.
El PP i CiU tenen el mateix model de societat en el terreny econòmic, fiscal, laboral i social.
Dues majories absolutes, la del PP a Espanya i la de CiU a Catalunya, que coincideixen en el model econòmic social, no serien només dos xecs en blanc, serien atorgar a la dreta espanyola i catalana llicència absoluta per retallar, mans lliures per desmantellar l'Estat Social. I per a quatre anys.
Esperem que la ciutadania de Catalunya ho tingui present el 25N.
