Des que el 31 de Juliol es va presentar a registre la Proposició de Llei de Referèndum, el desconcert i les discrepàncies entre els seus promotors han portat al Parlament a una situació de caos total que s’ha contagiat a la societat i als mitjans de comunicació.
A més, el fet que la Mesa hagi deixat passar tres reunions sense incloure a l’ordre del dia, per decisió de la Presidenta, l’admissió o inadmissió a tràmit d’aquesta iniciativa legislativa, ha situat el debat de la Llei de referèndum en el terreny de les especulacions sobre la seva tramitació.
Els promotors de la Proposició de Llei han presentat com una altra “astúcia” processista que el 16 d’agost no s’hagi acordat l’inici de la tramitació, tal com s’havia anunciat – cal recordar que aquest va ser el motiu de la reforma exprés del Reglament. Però totes les dades apunten que no estem davant d’una nova astúcia, sinó d’un desconcert important sobre com sortir del cul de sac al que ens han portat.
Un desconcert que s’ha intentat camuflar amb una nova fuga cap endavant, amb la presentació de la Proposició de Llei de referèndum i fundacional de la República. Proposició de Llei que es pretén aprovar abans de l’11 de setembre i que no convenç ni als propis grups promotors, ni als seus redactors, com ja s’ha posat públicament de manifest.
El desconcert dels promotors de la proposició de Llei de referèndum ha portat a tot tipus d’especulació i a que algunes informacions intentin normalitzar que la Llei de referèndum es pot tramitar de qualsevol manera, encara que sigui dinamitant els drets dels diputats/des del Parlament, que són també els drets de la ciutadania que els va votar.
A hores d’ara, quan queda un mes per la data anunciada de l’1 d’octubre i pocs dies per la celebració del proper Ple, el 6 i 7 de setembre, la Proposició de Llei de referèndum no està ni en l’ordre del dia del Ple i ni tan sols existeix parlamentàriament, perquè per existir com a tal i poder ser tramitada, primer la Mesa l’ha d’admetre a tràmit i qualificar-la, amb les conseqüències de tot tipus que això implica.
I és en aquest context en el que les informacions dels mitjans de comunicació han entrat en el terreny de les especulacions, nedant entre el desconcert dels grups que donen suport al Govern i la intoxicació interessada.
Davant de la manca de transparència dels promotors de les proposicions de Llei, els mitjans de comunicació intenten informar a la ciutadania de quina pot ser la fòrmula de tramitació d’aquestes lleis.
La de la tramitació ordinària, que és el procediment que inicialment han proposat els promotors d’aquesta Proposició de Llei. La de la lectura única, que el propi Consell de Garanties Estatutàries ha considerat que no es pot utilitzar per lleis d’aquesta naturalesa i que és la causa de la suspensió de la Reforma del Reglament del Parlament per part del Tribunal Constitucional i de l’advertiment sobre responsabilitats penals fet als Membres de la Mesa i al Secretari General i Lletrat Major del Parlament.
I com a tercera possibilitat es planteja la hipòtesi d’una aprovació per la via del Decret Llei que, més enllà dels raonables dubtes jurídics i polítics sobre la seva idoneïtat, suposaria traslladar la responsabilitat de la seva tramitació de la Mesa del Parlament al conjunt del Govern català. I potser, en aquest detall no menor estiguin els majors dubtes sobre la seva utilització.
Com totes aquestes hipòtesis de tramitació tenen conseqüències, alguns s’han inventat una quarta possibilitat, que no existeix en el Reglament del Parlament, i que podríem anomenar tramitació “sorpresa” i que d’aplicar-se suposaria una degradació del debat parlamentari i social d’aquestes lleis, la trencadissa total del Reglament, de l’Estatut d’Autonomia i de les nostres institucions, com el Consell de Garanties Estatutàries, i una vulneració dels drets democràtics dels diputats i diputades i de la ciutadania a la que representem.
En aquest estat de desconcert dels promotors d’aquestes proposicions, motivat sobretot per la distància galàctica entre la contundència de les paraules i la realitat dels fets i les seves conseqüències, potser ha arribat el moment de tenir clar que una Llei de referèndum per la independència i una Llei de Transitorietat i fundacional de la República són normes d’una gran transcendència que han de ser tractades amb tot el rigor i les garanties democràtiques que es mereixen.
La convocatòria d’un referèndum, la declaració unilateral d’independència, l’obertura d’un procés constituent i la fundació de la República catalana són projectes suficientment transcendents com per no ser tractats amb aquesta superficialitat i frivolitat.
La bunquerització del Govern espanyol i la seva bel·ligerància – que era evident des de el primer dia- són, sens dubte i des de el primer moment, els grans responsables de la situació de bloqueig en què ens trobem. Tot i això, no poden ser la justificació o la coartada perquè lleis d’aquesta transcendència siguin degradades en la seva tramitació. El comportament escassament democràtic i autoritari del Govern espanyol no es pot combatre fent al mateix que es denuncia, trepitjant els drets democràtics dels que no estan d’acord amb aquestes lleis o simplement discrepen del seu contingut i formulació. La democràcia es defensa amb més democràcia, no amb menys.
Sobre la viabilitat parlamentaria de la inventada “tramitació sorpresa” crec que és important recordar que el Reglament del Parlament en el seu article 81.3 possibilita l’alteració de l’ordre del dia del Ple, però el que el Ple no pot fer ni el Reglament l’autoritza és saltar-se totes les fases de tramitació d’una Proposició de Llei, impedir la presentació d’esmenes i el seu debat. I molt menys impedir el dret a sol·licitar dictamen previ del Consell de Garanties Estatutàries. Aquest és un dret dels grups Parlamentaris i dels diputats i diputades, reconegut a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que és indisponible per tercers i que no pot ser suspès ni anul·lat per ningú.
En resum, la hipòtesi de la “tramitació sorpresa” per la que en un sol Ple es pot obrir i tancar la tramitació d’aquestes lleis no existeix. Les raons no son sols reglamentaries i de forma , que ja son importants, perquè en democràcia les formes son part consubstancial de l’estat de dret. Les raons son sobre tot de naturalesa democràtica. No es pot tramitar una Proposició de Llei trepitjant els drets democràtics dels diputats i diputades.
Per poder alterar l’ordre el dia, incorporant un nou punt no inclòs inicialment el primer requisit és que la iniciativa que es vol incloure a debat existeixi parlamentàriament. I per això cal que la Mesa decideixi amb caràcter previ la seva admissió a tràmit. Cal recordar també que el Reglament permet als grups parlamentaris demanar la reconsideració d’aquesta decisió de la Mesa en un termini de 48 hores.
Algunes veus interessades al·leguen l’existència de precedents per l’alteració de l’Ordre del dia, però ignoren que cap de les situacions anteriors s’han produït en els termes que es pretenen. Mai en la llarga vida del Parlament de Catalunya s’ha inclòs en l’ordre del dia la tramitació d’una iniciativa que abans no hagi estat admesa a tràmit per la Mesa. El Ple pot alterar l’ordre del dia en determinades circumstàncies i requisits, però no pot substituir a la Mesa en la seva funció d’admissió i qualificació de les iniciatives presentades.
A més, en la darrera ocasió en que s’ha produït l’alteració de l’ordre del dia, amb motiu de les propostes de resolució presentades per la CUP-CC i per Catalunya si que es Pot sobre el cas Palau, va quedar clar, i així ho va fer constar la Presidència en el mateix Ple, que aquella decisió es prenia en funció de que el Ple ho acordava per unanimitat i que es respectava el termini per presentar esmenes. O sigui deixant ben clar que l’alteració de l’ordre del dia no pot suposar l’anulació dels drets dels grups parlamentaris. I no està de mes recordar que en aquell cas es tractava d’una Proposta de Resolució que es debat i s’aprova en el mateix Ple. I en el cas de la Llei de Referèndum i de Transitorietat estem davant de proposicions de Llei que, per garantir els drets parlamentaris, requereixen respectar els terminis de la seva tramitació. I la possibilitat de demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.
No existeix doncs cap precedent que pugui justificar la “tramitació sorpresa” que alguns s’han inventat.
La “tramitació sorpresa” tal com s’està plantejant seria una forma de tramitació exprés per lectura única camuflada. En aquest sentit cal recordar que el propi Consell de Garanties Estatutàries ha dit amb claredat que aquest procediment no pot ser utilitzat per normes d’aquesta naturalesa i contingut.
Però el mes important de tot és garantir que la tramitació d’aquestes lleis es fa amb debat i garanties democràtiques que inclouen entre d’altres coses el dret dels grups a presentar esmenes i poder-les debatre i votar. Sigui quina sigui la formula utilitzada per la seva tramitació.
I en aquest sentit cal destacar el plantejament i oferiment fet pel grup de la CUP-CC en el sentit d’estar oberts al debat d’esmenes sobre el Projecte de Llei de Referèndum. Tot i que cal aclarir que aquest és un dret no graciable que tenim tots els grups parlamentaris, cal agrair l’oferiment polític fet per la CUP-CC. Esperem que pugui contribuir a posar una mica de llum i qualitat democràtica al debat de lleis tan transcendents per la societat catalana.
