La crisi del Govern no es fa per millorar les polítiques adreçades a les persones. No es fa per encarar els problemes de les residències de gent gran o per contribuir a reduir les llistes d’espera.
És una crisi en clau interna, d'equilibri de poders dins del Govern, provocada per la inviabilitat de la fuga endavant que ha posat en marxa Puigdemont
Estem davant de l’enèsima vegada que les dificultats provocades pel comportament bàrbar i antidemocràtic del PP es pretenen resoldre amb una fuga endavant.
Des que fa cinc anys el president Mas va forçar unes eleccions anticipades per aconseguir majoria absoluta i va passar de 62 a 50 diputats/des, a cada dificultat per tirar endavant el seu full de ruta es respon amb una nova fuga endavant.
La CRISI de Govern posa de manifest la manca de solidesa i solvència del full de ruta de Puigdemont en relació a l’1-O.
L’estratègia de fuga endavant de Puigdemont és un gegant mediàtic amb peus de fang polítics.
Puigdemont no pot pretendre cohesionar la societat catalana al voltant de la seva fuga endavant si ni tan sols pot cohesionar el seu Govern. I per fer encarar la manca de cohesió, provoca dues crisi de Govern en pocs dies.
La cohesió al voltant del referèndum ha de venir del convenciment i inclusiódel màxim de persones, entitats i sectors socials de la societat catalana.
Al referèndum inclusiu, amb garanties, reconeixement internacional i efectiu, només s’arriba amb convenciment, mai imposant disciplina militar a les forces pròpies i insults i agressivitat als que expressen dubtes o discrepàncies.
La CRISI de Govern no enforteix el referèndum que necessitem, sinó que l’afebleix.
I només reforça la pugna interna dins de JxSí per veure qui apareix com a culpable del fracàs de la fuga endavant i qui mana en aquest espai polític el dia 2 d’octubre i en les properes eleccions autonòmiques.
Avui, aquesta CRISI de Govern no aporta més inclusió, sinó més exclusió. No aporta més garanties, sinó que les fa saltar pels aires. No facilita el reconeixement internacional, sinó que propicia l’aïllament. No ens permet avançar cap a un referèndum efectiu, sinó que ens porta a un carreró sense sortida que reforça l’autoritarisme del Govern Rajoy.
La CRISI de Govern no sols no resol els greus dèficits democràtics de l’estratègia Puigdemont, sinó que els agreuja, i per tant afebleix el referèndum.
A 78 dies de l’1 d’octubre, continuem sense tenir la normativa legal que empari el referèndum. Sense conèixer quin serà el cens electoral, sense disposar d’administració electoral independent. Sense les regles del debat democràtic imprescindible per a qualsevol referèndum. Amb la pluralitat dels mitjans de comunicació destrossada per totes bandes.
Cada dia que passa, l’estratègia de fuga endavant de Puigdemont ens allunya més d’un referèndum inclusiu, amb garanties, reconeixement internacional i eficàcia, i esdevé menys viable.
I ens apropa a un cul de sac, del que no es pot sortir amb una nova fuga endavant.
La ciutadania de Catalunya en general i les persones que defensen i han lluitat per assolir un referèndum, no es mereixen un Govern, un president i una majoria parlamentària que juguin a la ruleta russa amb el referèndum.
No seran Puigdemont ni JxSí qui ens portin al referèndum que necessitem.
