És tal la caiguda de drets i la desprotecció a la que ens estan sometent les polítiques del PP, que cada cop més sovint els tribunals espanyols han d'aplicar el Dret de la Unió Europea i el Dret internacional per protegir els drets de la ciutadania.
Algunes d'aquestes situacions de desprotecció vénen de lluny. Però el Govern Rajoy les ha agreujades i ha augmentat el nombre de casos en què, per garantir els nostres drets, hem d'anar a buscar tutela fora de la legislació i dels tribunals espanyols.
Les famílies hipotecades i desnonades van haver d'acudir al Tribunal de Justícia de la UE i a l'aplicació de les Directives de la UE per trobar la protecció que la legislació espanyola els negava i els continua negant.
Ha estat també el Tribunal de Justícia de la UE que, en una sentència, ha obligat el Govern espanyol a modificar la legislació de Seguretat Social per evitar la desprotecció en què es trobaven les persones amb contracte a temps parcial, dones en un 75% dels casos.
Els Tribunals de l'Ordre Social es veuen obligats a aplicar la Directiva d'acomiadaments col·lectius de la UE per protegir els treballadors acomiadats per causes econòmiques, davant la desprotecció en què han quedat després de la Reforma Laboral de PP i CiU.
Un Jutjat de l'Ordre Social de Barcelona ha aplicat la Carta Social Europea per protegir els drets dels treballadors i les treballadores enfront del període de prova abusiu del contracte d'emprenedors de la Reforma Laboral de PP i CiU i la inhibició del Tribunal Constitucional, que no dicta sentència en temps raonable i útil.
Coneguda per la seva repercussió social i política és la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg sobre la doctrina Parot, que recorda que, més enllà del sentiment de solidaritat amb les víctimes i el rebuig als assassins, les penes de presó no es poden aplicar amb efectes retroactius.
I ara, un Auto del Jutjat d'Instrucció 1 de l'Audiència Nacional ha deixat Rajoy i el seu Govern amb el cul a l'aire des d'una perspectiva democràtica. A les poques hores d'entrar en vigor la Llei que acaba amb la Justícia Universal i atorga impunitat a màfies i dictadors, el jutge Pedraz decideix mantenir viva la instrucció per l'assassinat de Couso, en base a l'aplicació del IV Conveni de Ginebra per la protecció dels civils en temps de guerra, que obliga els Estats signants a perseguir aquest tipus de delictes, sigui quina sigui la nacionalitat dels responsables i el lloc on estiguin. Exactament, el que prohibeix la Llei Orgànica 1/2014, aprobada per tràmit d'urgència i sense debat contra els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya.
La llista és molt més llarga i posa de manifest dues coses: el grau de desprotecció en què ens està deixant el PP exercint el seu peculiar concepte de sobirania nacional i, en positiu, la importància cada cop més gran per als ciutadans de la normativa de la Unió Europea i el Dret Internacional.
Potser sigui una evidència més que un món nou està emergint, lentament però inexorablement. I que les fronteres ja no són el que eren. Afortunadament.
