En el seu moment m’hauria agradat respondre a aquestes injustes imputacions, però necessitava disposar d’una informació de l’agència de viatges del Congrés, que en aquells moments no estava al meu abast. Per això ho faig ara, convençut que no podré evitar que alguna persona poc interessada en conèixer la realitat pugui utilitzar aquesta explicació meva per continuar fent “soroll”. Però segur, també, que entre les meves obligacions està la de retre comptes del meu comportament com a representant polític. I que aquesta és una obligació que se sol exigir més als membres de partits polítics de l’esquerra. I per això he decidit penjar aquesta explicació en el meu bloc.
En els meus viatges com a diputat utilitzo sempre l'AVE, per raons de comoditat. O sigui que és materialment impossible la imputació de viatjar habitualment en seient business del Pont Aeri. De fet, crec que aquesta és la primera vegada des que sóc diputat que he utilitzat l’avió i per raons òbvies -tornava de Santander-. Els bitllets de l’avió varen ser gestionats per l’agència de viatges del Congrés, com sempre que el viatge té a veure amb la meva condició de diputat. Com es pot veure en els bitllets que reprodueixo, el trajecte Santander-Madrid el vaig fer en classe turista amb un cost de 370’84 euros. I el trajecte Madrid-Barcelona el vaig fer en seient business amb un cost de 210’99 euros (en ambdós casos, les despeses de gestió hi estan incloses). Les raons tenen a veure amb els acords que l’agència de viatges del Congrés té amb Iberia i que han estat explicades abastament en els mitjans de comunicació. I, evidentment, no responen a cap decisió meva, ni molt menys a cap sentit elitista, d’aprofitament de la meva condició de diputat o de menyspreu a la situació que viu el país, tal i com he hagut de suportar en els comentaris d’aquests dies. Voldria destacar que el cost de 210’99€ està per sota de les tarifes d’Iberia en seient turista en un divendres al migdia. O sigui que malbaratament de recursos públics, menys encara.
Ja sé que aquestes explicacions no serviran per a alguns que varen enviar alguns twits el divendres i el dissabte. Però he tingut la necessitat personal de donar-les, per actitud, per respecte a moltes persones amb les que comparteixo un projecte social i polític i també perquè crec que hi estic obligat.
No us amago que aquest tipus de comentaris fan mal, almenys a determinades persones. Per moltes raons, entre elles la sensació de ser tractat injustament. Especialment quan els meus hàbits de transport són absolutament coherents amb el que defenso. Els qui em coneixen saben, i altres ho han pogut comprovar o llegir alguns cops al Twiter, que em bellugo quasi sempre en transport públic, sigui metro, bus o tren en els meus desplaçaments fins i tot fora de Barcelona, quan les distàncies, els horaris i l’oferta de transport públic ho permeten.
Sóc conscient que la situació econòmica i les polítiques dels governs estan generant un fort sentiment antipolític que, des de determinats sectors de la dreta i també d’altres, s’alimenta constantment, entre altres raons perquè així es dilueixen les responsabilitats dels qui les tenen i, de pas, es deteriora la credibilitat de les formes col·lectives, siguin polítiques, sindicals o socials.
Com podeu veure, el bloc del Coscu permet la traducció automàtica entre llengües. Per tant, qui tingui problemes per entendre el català pot utilitzar el traductor al castellà.
