Us deixo unes fotos dels moments previs a la Marató d'Istambul, amb les amigues i els amics que solem anar plegats, fent curses i aprofitant per veure món. Sincerament molt dura, un recorregut amb molts desnivells, els últims Kms en pujada molta forta per un final de Marató. Tot, a més, en un dia de pluja i fred. Els carrers sense ningú animant, perquè els ciutadans d'Istambul continuen fent les seves coses, com pescar al pont del Galata, mentre a les seves esquenes passen els corredors/res

Però com sempre que les coses acaben be, l'esforç compensa. Malgrat tot, he aconseguit abaixar el meu temps de la marató de Barcelona 2010. El temps oficial es 3h 15m 09s. Espero que no em malinterpreteu, però es la meva millor classificació, el 4art de la categoria de + de 55 anys (d'un total de 128 inscrits que han acabat la cursa, dins la categoria). Això sí, a molta distància dels tres primers.

Els corredors de fons segur que m'entenen. De la resta només espero comprensió i que no em pregueu per boig. Ja sabeu allò de "Es quan corro que hi veig clar, foll d'una dolça metzina".

Ara ja puc dir que estem preparats per la marató electoral que ens espera. A ben segur serà dura, no sempre tindrem gent animant, però l'esforç s'ho val. I si em permeteu un simil, els anys que venen necessiten mentalitat de corredor de fons per no tirar mai la tovallola, fins i tot quan falten les forces.

Ànims, que l'esforç val la pena.